Aquest acord, que pretén afavorir la presència del castellà com a llengua vehicular i debilitar el paper del català a les escoles, va en contra dels consensos pedagògics, socials i legals que durant dècades han vertebrat el nostre model educatiu.

1. Atac a la immersió lingüística i al català com a llengua pròpia

El fet de modificar la Llei d’Educació per introduir la vehicularitat del castellà atempta directament contra el principi d’equitat i integració. El català és la llengua pròpia de les Illes i ha de ser l’eix vertebrador del sistema educatiu, tal com reconeixen tant l’Estatut com la legislació vigent. Imposar una “lliure elecció” de llengua no només fragmenta la comunitat educativa, sinó que posa en perill la igualtat d’oportunitats i la competència plena dels alumnes en les dues llengües oficials.

2. Exempcions injustificades i discriminatòries

Permetre l’exempció de l’avaluació de llengua catalana a alumnes d’altres territoris suposa una mesura arbitrària que crea greuges comparatius entre alumnes. Tots els infants tenen dret a rebre una educació que els garanteixi el domini de les dues llengües oficials, independentment de la durada de la seva estada a les Illes. L’educació no pot adaptar-se als criteris polítics de qui governa, sinó als drets de l’alumnat i als principis pedagògics.

3. Desprofessionalització i precarització del professorat

L’exempció del requisit de català per a docents en llocs de “difícil cobertura” obre la porta a la desregulació i al debilitament de la qualitat educativa. És inacceptable que es pugui exercir la docència sense acreditar el coneixement de la llengua pròpia del territori. Això no només vulnera el dret dels alumnes a rebre ensenyament en català, sinó que desprestigia la tasca docent i trenca amb criteris objectius de professionalitat i competència.

4. Rebaixa del nivell lingüístic exigit a l’alumnat

La decisió de rebaixar la nota necessària per obtenir la certificació de català als nivells B2 i C1 suposa una devaluació del sistema educatiu i de les acreditacions oficials. En lloc d’afavorir una millora dels recursos i l’ensenyament de la llengua, es tria el camí fàcil: abaixar el llistó. Aquesta mesura empobreix l’objectiu de formar alumnat competent i preparat per viure i treballar a les Illes.

5. Perillós precedent amb la funció pública

La voluntat de rebaixar o eliminar el requisit de català en determinades borses públiques i estabilitzar treballadors que no han acreditat el coneixement de la llengua és un pas enrere gravíssim en el compromís amb una administració al servei de la ciutadania. Garantir l’atenció en català hauria de ser una prioritat, no una moneda de canvi política.

6. Derogació de la Llei de memòria democràtica

Finalment, l’acord inclou la derogació d’una llei essencial per garantir la veritat, la justícia i la reparació de les víctimes del franquisme. Des d’UGT, ens oposam rotundament a aquesta mesura, que suposa una nova mostra del revisionisme i negacionisme impulsat per l’extrema dreta, amb la complicitat preocupant del Partit Popular.

Per tot això, UGT Ensenyament exigeix la retirada immediata d’aquestes mesures i fa una crida a tota la comunitat educativa, institucions i societat civil a mobilitzar-se per defensar una educació pública, de qualitat, integradora i arrelada a la realitat sociolingüística de les Illes Balears.