Es compleixin 126 anys de la major tragèdia laboral ocorreguda a les Illes Balears

UGT ha recordat avui als 97 treballadors i treballadores, la majoria dones i nines, que moriren el 25 de novembre de 1895 en l’accident laboral del polvorí de Sant Ferran, i ha lamentat que vuit persones hagin mort aquest any mentre estaven treballant o anaven a fer feina.

El sindicat ha hagut de suspendre per la pluja l’ofrena floral que realitza tots els anys al cementeri de Palma per homenatjar les víctimes del major accident laboral de la històrica de Balears.

UGT ha destacat que una tragèdia d’aquestes dimensions no s’ha d’oblidar perquè no es pot permetre que una negligència empresarial, com la que es va cometre fa 126 anys, torni a passar.

A més a més, el sindicat ha denunciat que Balears torna a ser la comunitat autònoma amb més accidents laborals en relació al nombre d’afiliats a la Seguretat Social, malgrat les restriccions a la activitat per la pandèmia.

L’accident laboral del polvorí de Sant Ferran, situat al revellí de Can Pelat -aproximadament on ara hi ha l’edifici d’Hisenda al carrer Cecili Metel-, va ocórrer mentre un centenar de treballadors i treballadores estaven recuperant pólvora i altres materials obsolets que havien servit de munició a l’Exèrcit espanyol. Les mesures de prevenció eren pràcticament inexistents. Es va calcular que en el moment de l’explosió hi devia haver més de 100 kilograms de pólvora als peus dels treballadors. Una detonació va desencadenar la tragèdia.

Prop de cinquanta treballadors, quasi totes dones i nines, moriren a l’instant. La resta, ho feren en poques hores o dies, sense que tinguem constància que hi hagués supervivents. Tan sols havia transcorregut un mes des de que un empresari català, Gabriel Padrós, havia aconseguit la contracta de l’exèrcit  per inutilitzar l’armament. Si hagués aplicat les mesures de prevenció d’aquella època, probablement, no hauria ocorregut una desgràcia com aquella.

Tot Mallorca i la resta d’Espanya es va commoure pel succés, la qual cosa va provocar que s’obrissin comptes de donacions i col·lectes per tot el país. Però amb els anys es va esborrar del record un dels accidents laborals més sagnants del país. Un record que la UGT vol mantenir viu perquè alguns empresaris al segle XXI encara tenen l’objectiu de reduir al màxim els costs de producció per treure la màxima rendibilitat sense pensar en la seguretat dels treballadors.

El context històric i social de l’època era brou de cultiu per a la tragèdia laboral.  L’any 1895 la Revolució Industrial a Espanya començava a generar activitat a les fàbriques amb una mecanització deficient i una preparació laboral escassa. L’increment de diners promogut pel Banc d’Espanya per finançar la Guerra Colonial, la depreciació de la pesseta i una inflació superior al 12% minvaven el poder adquisitiu d’una població aclaparada pels alts tributs i gravàmens necessaris per finançar el conflicte. Per tant, la classe treballadora patia una pressió important per poder sobreviure i l’empresariat escatimava recursos per augmentar al màxim els seus beneficis.

Actualment, la precarietat instal·lada a Espanya des de les reformes laborals ha provocat un increment de la sinistralitat. S’ha fet molt per instaurar protocols de prevenció però encara no és suficient per garantir la seguretat de tots els treballadors i treballadores i més amb les efectes de la Covid.