Aquesta crisi està visibilitzant el paper fonamental i protagonista que tenen les dones en el manteniment de l’Estat de Benestar. Una vegada més les dones som essencials per a la vida.

En els serveis essencials són majoritàriament les dones les que duen el pes de les feines que garanteixen la cobertura de les necessitats bàsiques i les cures. Totes aquestes dones són les que han estat i estan dia rere dia fent jornades interminables de feina per tal que tot segueixi endavant de la millor manera possible.

Sense el benestar de les persones la societat no s’aguanta. Hi ha una part de l’economia que no es veu, és la part de les cures i és la que sustenta l’economia que sí és visible. Hauríem de repensar qui està fent aquesta feina de cures i amb quines condicions les fa.

També hi ha dones que no han pogut seguir fent la seva feina perquè de sobte els han dit “demà ja no venguis”. És el cas de les empleades domèstiques. Aquestes treballadores estan tan injustament tractades pel sistema que quan perden la feina, no tenen dret ni a l’atur.

Les dones essencials per a la societat són les que, o fan feina als sectors més precaritzats, o tenen les condicions laborals més dures, o els sous més baixos, o la seva tasca no està degudament reconeguda. Quina contradicció!

El teletreball, tan freqüent aquests dies, no està regulat. Tampoc figura en la majoria dels convenis col·lectius. Això té una dificultat afegida. Les dones han d’adaptar els ritmes de feina als infants, a les feines de les seves parelles i han de tenir l’ordinador en marxa tot el dia per poder aprofitar qualsevol moment lliure. A més han de fer també totes les feines domèstiques. Això de la corresponsabilitat encara no s’ha assolit i el tema de les noves masculinitats és més un projecte que una realitat.

Què passarà en aquesta desescalada si no es té en compte a les dones? La incorporació laboral en la fase 1, amb les escoles tancades, està sent un trencaclosques mentre cercam algú que es pugui fer càrrec dels infants durant la nostra jornada de treball. Serem les dones les que, com quasi sempre, ens demanarem reducció de jornada o excedència amb la corresponent pèrdua de sou? Sempre que es xerra de conciliació el pes recau damunt les dones. Som les que estem patint amb més força els efectes de la Covid.

La UGT fa anys que reivindica mesures de conciliació i ara és més evident i urgent. Hi ha dones que ja es plantegen deixar la feina. La situació és catastròfica, el futur és incert i aquest problema es pot estendre en el temps. En aquests moments excepcionals, en que l’OMS ha advertit que no se sap com afecta la malaltia de la covid als infants, és imprescindible exigir l’adaptació i/o flexibilització de jornada per tal que es pugui conciliar sense pèrdua de sou ni cotització. El més desitjable és que els infants puguin estar amb els seus progenitors. Apel·lem a la implicació i empatia de les empreses!

La ciutadania s’hauria de plantejar que és molt necessari un canvi de model econòmic i social, però si aquest canvi no es fa amb perspectiva de gènere, les dones tornarem a quedar enrere. El canvi s’ha de fer amb una mirada cap a la conciliació, cap a la corresponsabilitat i cap a les noves masculinitats.

Si no orientam la recuperació des d’una perspectiva de gènere augmentaran les bretxes entre els homes i les dones. Són precisament els sectors essencials els que han estat al davant de la lluita contra la pandèmia, els que pateixen més en termes econòmics i d’ocupació, i aquests sectors són els més feminitzats.

Per això, des d´UGT insistim en una desescalada i en una recuperació econòmica i social amb perspectiva de gènere perquè totes les polítiques que es facin cerquin l’eliminació de la discriminació entre dones i homes.

No deixem passar aquesta oportunitat per transformar-nos en una societat millor, en una societat més responsable, empàtica amb les dones.

Xisca Garí Perelló, secretària de Polítiques Socials i Igualtat d’UGT Illes Balears